TEORIES SOBRE EL JOC EN LA HISTÒRIA

FILÒSOFS

 

Plató: (s.v a.C) Els nens utilitzaven eines per

 a jugar, per preparar-se per la vida adulta

 i per exercitar-les en les seves futures professions. 

 

 Aristòtil: (s.V a.C) Deixeble de Plató afirmant que

 els nenes utilitzaven eines per a jugar i així poder

 preparar-se per a la vida adulta, exercitant les seves

 futures professions encara que afegeix que el joc

 té un caràcter medicinal, ja que se n’obté relaxació.

 

Quintilià: (s.I) Es tracta del primer autor que

 considera el joc com un element motivador on

 el procés educatiu es resol com una cosa de joc. 

 

 Schiller: (s.XVIII) Teoria de la potència supèrfula

 diu que ens sobra energia i la consumim amb el joc.

 

 

Spencer: (s.XIX) Teoria de l'energia sobrant,

 és a dir, ens sobra energia i la consumim jugant.

 

 Lazarus: (s.XIX) Teoria de relaxació,

 com el seu nom indica juguem per agafar

 energia i relaxar-nos. 

 

 Hall: (s.XIX-XX) Teoria dela recapitulació, 

aquesta diu que quan juguem, estem reproduïnt

 el que feien els nostres avantpassats. 

 

Gross: (s.XIX-XX) Teoria del pre-exercici

 en la que juguem i practiquem activitats 

que ens faran falta el dia de demà, és a dir, 

en la vida adulta.

 

Buytenaijk: (s.XX) Teoria general del joc,

 es basa en que el joc no serveix per res. 

  

Claperède: (s.XX) Teoria de la ficció, és a dir, la conducta real es converteix 

en joc a partir de la ficció.

 

Freud: Teoria del psicoanàlisi, 

en la que el joc ve de sentiments reprimits.

 

Vygotsky: (s.XX) Teoria socialitzadora,

 afirma que els petits detalls de la vida

 els aprenem jugant, observant com 

ho fan els altres i imitant-los,

 per aquest motiu parla de la

 Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP).

* ZDP: Distancia entre el que l'infant sap,

i el que pot aprendre.  

 

 Piaget: (s. XX) Teoria de l'evolució, 

la qual diu que el nen té unes etapes evolutives,

i segons com vagin creixent, els jocs són diferents.